Manifest 28 de juny, Dia Internacional de l'Orgull LGBTI+ - ActuaCoop
18518
post-template-default,single,single-post,postid-18518,single-format-standard,bridge-core-1.0.4,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-18.0.6,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,wpb-js-composer js-comp-ver-8.2,vc_responsive

Manifest 28 de juny, Dia Internacional de l’Orgull LGBTI+

Manifest 28 de juny, Dia Internacional de l’Orgull LGBTI+

Aquesta lluita, com tantes altres, depèn de tothom: contra el sistema i les seves violències, orgull i dissidència!

 
Fins a l’actualitat el col·lectiu LGTBI+ ha anat aconseguint victòries polítiques i socials en favor d’aquest i els seus drets humans. Perquè l’orgull i la lluita d’aquest col·lectiu no va només d’estimar, tracta principalment el fet de poder existir i conviure en una societat amb els mateixos drets i oportunitats que tenen la resta de persones que no trenquen amb la normativitat de gènere i sexe. És per això, que dècades després les persones LGTBI+ hem obtingut la possibilitat de treballar, de casar-nos, formar una família gràcies a l’adopció, canvis de nom als documents oficials i una sèrie de lleis que s’enfoquen en la sensibilització, prevenció i actuació en vers la LGTBIfòbia. Però com s’ha arribat fins a aquest punt?

 

Una matinada del 28 de juny 1969, al bar Stonewall de Nova York, les persones LGTBI+ van negar-se a participar en la seva pròpia detenció. Per primera vegada a la història les persones del col·lectiu responien conjuntament contra la violència que patien i les institucions socials que la regulaven i la fomentaven, sense deixar de banda mai els eixos estructurals que patien com, per exemple: el capitalisme, el patriarcat, el colonialisme, el classisme i el capacitisme. Marsha P. Johnson i Silvia Rivera foren dues noies trans*, obreres i migrades que van iniciar la protesta, fugint del furgó policial i llençant pedres i maons contra la policia. Aquesta lluita col·lectiva també va arribar a l’estat espanyol. Després de quaranta anys de dictadura i dos de transició, 4.000 persones van omplir les rambles de Barcelona un 26 de juny contra la llei de «Peligrosidad y rehabilitación social» que regulava diferents mesures contra les persones LGTBI+, les que més destacaven entre altres, eren les teràpies d’implantació capil·lar d’animals taurins als testicles de les persones homosexuals, l’electroxoc, la privació de seguir processos hormonals de persones trans*., camps de concentració com la Colònia Agrícola Penitenciària de Tefía i, més tard, institucions penitenciàries exclusivament per les persones LGTBI+.
Actualment, el clima de tensió i violència augmenta arreu de l’estat. Les dades facilitades per l’Observatori Català contra l’Homofòbia ens ajuden a entendre en quin punt ens trobem. L’any 2018 es van registrar 113 incidents LGTBIfòbics, el 2019 160, el 2020 189 i l’any passat la xifra va augmentar fins a 284 casos.
Assenyalem a l’extrema dreta i el feixisme com a un dels agents que fomenta aquesta situació i també els mitjans de comunicació que han cedit espai i veu a les persones que escampen els discursos d’odi. L’agressió més tràgica contra el col·lectiu LGTBI+ a l’estat espanyol, dels últims anys, va ser el juliol de 2021. Samuel, un jove de Galícia, fou assassinat al crit de «maricón» i el col·lectiu vam omplir els carrers exigint justícia i deixant clar que el que ens criden quan ens violenten, violen i assassinen sí que importa.
Com a persones LGTBI+ no podem deixar de banda a totes aquelles persones migrades que han fugit del seu país o de la seva ciutat per ser qui són o per guerres imperialistes. Exigim la regularització de les persones migrades i és per això que us animem a donar suport a la campanya #RegularitzacióJA signant la ILP que s’està treballant perquè la seva situació irregular deixi de ser-ho.

 

D’altra banda, visibilitzem la lluita de les persones trans*, binàries i no binàries, que fa més de tres anys que exigeixen una Llei Trans Integral. Lles reclamacions no són únicament en què quedi constància de qui som al DNI i altres documents oficials, també va que se’ns garanteixi l’accés al mercat laboral, a l’habitatge, a la salut, a l’ensenyament, a l’esport i a la resta d’àmbits que ocupem espai o que volem fer-ho, però no podem. La resta de persones del col·lectiu també patim diverses violències als mateixos àmbits on reclamen l’accés les persones trans*.
Una societat més lliure, diversa, plural i sana no depèn només de les persones que pateixen en primera carn les conseqüències de trencar amb la normativitat de gènere i sexe. Aquesta lluita, com tantes altres, depèn de tothom.

Contra el sistema i les seves violències, orgull i dissidència!

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies