⇨ Projecte CRAE Vilobí - Actua Cooperativa 🏠
15617
page-template,page-template-full_width,page-template-full_width-php,page,page-id-15617,page-child,parent-pageid-15490,bridge-core-1.0.4,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode-theme-ver-18.0.6,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,wpb-js-composer js-comp-ver-5.7,vc_responsive

Centre Residencial d'acció educativa

CRAE VILOBÍ

El CRAE Vilobí està ubicat al municipi de Vilobí del Penedès, comarca de l’Alt Penedès. La proposta originàriament era de 12 places, però ja fa 3 anys que s’està atenent a 13 nois adolescents.

Obertura del centre

Des de la seva obertura a finals del 2013, s’ha procurat facilitar una integració social real dins d’un context de proximitat, ja que s’ubica en un poble petit (menys de 2.000 habitants).

El Centre està ubicat en una casa adjunta a la Rectoria i enllaça amb l’Església de Vilobí (la Casa va ser creada fa gairebé un segle i va quedar gairebé en desús fins a l’arribada del CRAE).

Què aportem al poble

Aportem al poble una oportunitat de contacte més proper amb la diversitat social del país. La nostra presència al poble implica una visibilitat directe d’aquesta diversitat, a través de la multitud de perfils diferents que conviuen en els diferents espais del poble (escola, piscina, entitats, etc.).

En el cas dels residents més joves, s’integren plenament a la vida social del poble, ja que van a l’escola, generen amistats amb nens i nenes fills/es dels veïns/es, participen en diverses entitats (Balls de la Festa Major, entitats culturals o de lleure, etcètera).

Què Oferim als infants i adolescents

Oferim un acompanyament educatiu integral, fonamentalment no-formal i informal (una educació des de la vida quotidiana i a través d’una interacció vivencial, desenvolupat en paral·lel a l’educació formal, acadèmica o prelaboral), que es podria classificar en tres nivells complementaris entre sí.

En primer lloc, oferim un espai de pertinença, acollida i residència que correspon a l’eix assistencial-residencial.

D’altra banda, el segon eix i a la vegada el tronc de la nostra tasca correspon a l’acompanyament educatiu a través de la vida quotidiana (habilitats bàsiques de la vida diària, desenvolupament d’habilitats comunicatives, competències maduratives i d’autonomia, hàbits d’higiene, hàbits alimentaris, etc.).

El tercer eix correspon a l’educació compensatòria, centrada en el treball entorn de les mancances i els aspectes que s’han perdut o bé no han pogut estar presents en el procés educatiu i el bagatge vivencial previ dels joves residents.

Al seu torn, aquest eix es divideix en la part funcional (alfabetització, anivellament progressiu de decalatges i mancances curriculars acumulades, i la part més íntima, relacionada amb la construcció d’una identitat personal: educació del caràcter, vincles d’aferrament, facilitació de processos de dol derivats de pèrdues o absències, educació en valors, motivacions, expectatives, cultiu dels talents i les competències personals, preparació pel desinternament i acompanyament en l’elaboració d’un esborrany d’un projecte de vida.

‘Educar no és omplir un forat buit, sinó mirar d’encendre un foc...’.
Michel de Montaigne (filòsof del segle XVI)

Els tres eixos s’enquadren en una intervenció individualitzada que alhora disposa d’una dimensió grupal, dins del context del grup de nois que resideix dins del CRAE Vilobí.

D’altra banda, tots els aspectes esmentats procuren treballar diversos aspectes d’un procés molt llarg i complex cap a l’assoliment del màxim nivell d’autonomia personal que sigui possible en cada cas, atès que la nostra intervenció està limitada pels llindars d’edat que defineixen la vida adulta.

La característica principal d’aquest projecte és que és un centre obert en la màxima expressió de la paraula. La voluntat és que el funcionament i l’estructura sigui de casa i que els nois participin en tots els aspectes i se la facin seva. Des del fet que gairebé totes les dependències són obertes, passant per característiques com la que el jove participa en àmbits com la cuina, i així volent arribant a l’objectiu de dur una vida totalment normalitzada des del punt de vista d’expectatives i oportunitats.

Què destaquem del CRAE Vilobí

Al CRAE de Vilobí, destaquen algunes condicions que, tot i ser part la nostra normalitat quotidiana, esdevenen tant evidents que passen desapercebudes i són força excepcionals en el context del sistema de protecció de menors.

En primer llocCRAE Vilobí és un centre pioner en el reconeixement i aplicació de la pedagogia de la diversitat realment immersiva, especialment en relació a l’àmbit de la diversitat afectiva i sexual, inclosos perfils LGTB

El CRAE Vilobí ha estat pioner en la normalització de la condició LGTB portada fins als màxims nivells de quotidianitat en un entorn que podria resultar particularment hostil, considerant la franja d’edat (adolescents) i el fet de conviure en un entorn aliè a la família (sovint per motius incompatibles són joves amb un bagatge acumulat de multitud de pèrdues i experiències personals difícils o disfuncionals, que podrien conseqüentment projectar-se en forma de ràbia o ressentiment).

Paral·lelament, s’ha fet un esforç similar en la integració efectiva i en la garantia dels bagatges culturals i religiosos dels joves residents al CRAE Vilobí.

Altres aspectes del CRAE

Un altre aspecte que resulta força excepcional és l’estabilitat relativa de l’equip de professionals. En un entorn i un context on la majoria d’equips professionals de l’àmbit de protecció de menors pateixen problemes de rotació constant de professionals i inestabilitat cíclica (més o menys intensa) a causa de l’elevada quota de desgast i a l’acumulació de variables que generen una pressió sostinguda i acumulativa sobre els professionals.

El CRAE Vilobí ha pogut consolidar un equip estable durant més de 6 anys, amb alguns canvis (lògics, considerant una línia temporal tan llarga) però alhora amb una solidesa i capacitat resilient poc freqüent dins del sector.

Som com un niu de xoriguers*: un espai per viure, créixer, alimentar-se (literalment i simbòlicament) i preparar-se per aprendre a volar en un marge de temps definit. Som un niu del qual (inevitablement) s’haurà de marxar, que no hi serà per sempre, però que durant un temps serà una llar, un refugi i un espai on pertànyer.

*Els xoriguers no construeixen el seu niu, fan servir un niu que ja existia abans. Crien allà, cuiden els pollets i en uns mesos, marxen.

**Des de fa anys, a la part posterior de la Casa de Vilobí hi ha un niu que l’utilitzen parelles de xoriguers per criar (només hi són en els mesos de cria, la resta de l’any marxen).

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies