família amiga

En la realització de la nostra tasca quotidiana, moltes vegades ens trobem amb persones amb ganes de col·laborar. Moltes vegades es tracta de veïns que en un acte solidari i desinteressat es posen a disposició nostra.
Però nosaltres sabem que ni som ni hem de ser el receptor d’aquesta solidaritat, els qui sí han de ser-ho són els infants i adolescents que atenem, són ells l’objecte real d’aquesta solidaritat, d’aquesta col·laboració.
Això ens ha plantejat un problema, com donar solució de continuïtat a aquest impuls? Com fer-ho efectiu, donar-li forma? I alhora que no es contradigui amb el nostre encàrrec social.
Allí on estiguem som ferms convençuts dels múltiples beneficis del treball en xarxa, de la proximitat amb els veïns, de l’ajuda mútua.
Però una cosa és establir acords de col·laboració amb entitats públiques o privades, que també ho fem, i una altra molt diferent és donar-li forma a l’impuls col·laborador de particulars que moltes vegades ens trobem.
Per a això hem muntat el que denominem família amiga.
Es tracta que aquestes persones, s’ofereixin com a candidates a família amiga. Evidentment, això sempre té un moment anterior. La mare d’algun company del col·legi d’un dels nostres nois, l’entrenador del futbol aleví, un veí que surt a la plaça a jugar amb els seus fills i acabem jugant tots junts, etc. A partir d’allí es genera un corrent de solidaritat, un interès, un jo puc i vull fer alguna cosa.
Quan aquest interès es fa manifest i formal, entra en joc la direcció del nostre recurs, acceptant la proposta i explicant les possibilitats.
L’equip educatiu, analitza les possibilitats i els beneficis o no, de tirar endavant, i donar-li solució de continuïtat a aquesta col·laboració,. És així que s’elabora llavors una proposta, si l’avaluació és positiva, que passa al referent del cas.
En el nostre cas, s’informa al referent de cas, al EAIA corresponent. Si la lectura dels informes corresponents i la informació recaptada, ho aconsellen, el EAIA del cas conjuntament amb la direcció  del centre, concreta una entrevista amb la família amiga.
En aquesta entrevista, es deixen clares quins són les bases, els requeriments exigits, els perfils necessaris, i els abastos reals així com la responsabilitat i els compromisos que acompanyen en aquests casos.
És així, que si les entrevistes segueixen aconsellant tirar endavant, es pacten els primers permisos, els primers moments compartits, d’aquesta relació de família amiga.
La figura de l’educador tutor en tot aquest procés es fa fonamental. És qui realitza un seguiment acurat del funcionament i l’evolució dels permisos, de la relació en general i dels beneficis que han de repercutir en l’infant/adolescent.
I, amb tal de plasmar tot això es realitzaran informes semestrals específics dels objectius marcats i de l’evolució.