L'equip del CRAE Collbato celebra el III aniversari

El proper setembre el CRAE Collbató celebrarà el tercer aniversari. Recordem el procés d’arribada amb nostàlgia i il·lusió. Malgrat el poc temps, per aqui ja comença a haver passat un nombre elevat de persones, ja siguin joves o educadors i el seguit professional que es necessita per treballar en un CRAE amb joves adolescents. L’aposta del CRAE va partir del treball de proximitat del tutor educatiu amb el noi, de l’equip educatiu amb el grup de nois.

Després de l’experiència que comença a supurar aquest CRAE, cal situar-nos en aquesta evolució natural que desprèn guspires d’il·lusió en un món ple de dolor. Vam entrar com un grup de persones amb un objectiu ben clar: fer que l’estada de qualsevol noi al CRAE Collbató fos objectivament positiva i apostar per una educació social compromesa amb l’adolescència i amb la mirada de l’adolescent present en cada un dels passos per tal d’integrar-nos a la societat collbatonina el millor possible. I malgrat els embats de la realitat hem continuat treballant amb la més ferma voluntat d’aconseguir-ho, sense arronsar-nos i fent-nos presents en les responsabilitats que hem assumit, sobretot la Isabel com a Directora del projecte.

Treballar amb uns joves, que carreguen en molts casos amb una ànima conflictiva i irresponsable amb l’entorn més proper comporta constants conflictes i irritació social amb un veïnat desitjós d’una tranquil·litat trencada davant l’expressió (explosió) més crua del dolor dels joves i adolescents en tant la injustícia que perceben en la seva pell,  són el fruit de la societat del consum, d’aquells que no es poden permetre el seguir el ritme consumista i que l’Estat (en el nostra cas la Generalitat de Catalunya) en la forma de CRAE té l’objectiu de treballar per compensar els dèficits socials, culturals i econòmics que afecten al grup d’adolescents que conviuen aquí.

Aquestes pedres al camí han anat també acompanyats de grans moments i, també, de petits moments que han fet germinar moments de felicitat pels joves. Tot no és bo, però jo diria que la majoria del que passa al CRAE sí que ho és, malgrat haver moments que la realitat imposa el seu què i en això provem d’intervenir cada dia i fer-la més digerible per aquests nanos. I és així, que tot l’equip d’educadors intenta facilitar als joves aquells elements culturals que no han tingut i que tinguin l’opció per poder prendre el mateix tren que la resta d’adolescents amb famílies (o suports) que sí els hi poden oferir  aquests recursos culturals, per tant l’adquisició de competències suficients per a integrar-se amb naturalitat a allò al qual pertanyen, el seu grup natural, és a dir als joves adolescents de Collbató i als joves adolescents catalans.

I aquí volíem arribar, perquè fa un parell de divendres la Isabel, la Directora, ens va posar en una prova d’aquelles que fan patir però que fan equip, i que pot ser el símil d’aquests gairebé quatre anys. L’Albert de la Sargantana, empresa d’esports d’aventura i risc (http://www.lasargantana.cat/), ens va dur a la Via ferrada de Les Dames, un repte que per nosaltres va ser molt elevat, però que amb l’ajut de l’Albert vam poder anar superant una a una totes les dificultats, i quan no podíem amb un pas l’Albert, com si estigués al menjador de casa seva, ens ajudava traient algun giny, per exemple una politja, o se’ns lligava al seu arnés i ens pujava en un tres i no res, com beure aigua. I el símil al que em referia és a aquest, a la capacitat d’aquest equip a treballar per superar cada repte que cau en les nostres mans, i quan un no hi arriba sap que té un equip que pot tirar d’ell i de fer-nos, davant de la dificultat, més equip, més persones. I quan els objectius s’assoleixen, i no és sempre, és com arribar d’alt de tot de Les Dames, tenim la sensació d’haver fet el que calia fer, d’haver sofert i treballat al màxim per arribar a allò que sempre se’ns escapa de les nostres mans, doncs quan marxa un jove n’arriba un altre i tornem a començar a pujar Les Dames.

enviat per Sergi Albert, educador del CRAE Colbato.

—————————————————————————————————————————————————————————-