INICI DEL PROGRAMA DE LLEURE AL TEATRE - ActuaCoop
1871
post-template-default,single,single-post,postid-1871,single-format-standard,bridge-core-1.0.4,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-18.0.6,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,wpb-js-composer js-comp-ver-5.7,vc_responsive

INICI DEL PROGRAMA DE LLEURE AL TEATRE

INICI DEL PROGRAMA DE LLEURE AL TEATRE


Els nois de  la Casa de Joves veuen l’obra de teatre “Jo mai” amb l”‘INICI DEL PROGRAMA DE LLEURE AL TEATRE”


Sembla fàcil elaborar un Programa de Lleure: buscar un grapat d’activitats per als joves per tal que gaudeixin i aprenguin, però realment, fins que no t’hi poses no veus que realment no ho és tant: busca activitats de diferents àmbits, contacta amb les empreses o amics que puguin dur-les a terme, demana pressupost, comença a tenir en compte la logística, el material, comença a comptar les despeses i ajusta-ho al pressupost anual i, després de tot això, comença a planificar a un any vista amb certa incertesa. Tot i això aquest any, per fi, la Casa de Joves Vila-seca posem en funcionament el Programa de Lleure.

 Iniciem les activitats des de l’àmbit més cultural, anant al teatre.

El passat 22 de febrer els nois de la Casa van assistir a la representació de l’obra “Jo-Mai”, del director Iván Morales, al Teatre Bartrina de Reus.

L’obra està basada en la història de personatges desemparats, sense arrels i al marge de la societat, que han viscut circumstàncies emocionals semblats. Cinc personatges, tres amics separats fa uns anys que es tornen a retrobar en el bar Amparo, on d’adolescents feien més vida que a casa. La presència d’una noia, que un dels tres personatges rescata d’un brot de violència domèstica, acaba retornant al bar la vida que havia perdut.

Aquest és el punt de partida de l’obra . Els actors hi mostren el despertar emocional d’uns nois i una noia que lluiten per trobar el seu lloc en el món i desfer-se d’unes arrels que tots comparteixen, el fet de no ser estimats pels seus pares. L’obra parla “de la merda que portem a sobre i dels recursos per netejar-la”, la frase que marca l’obra i que va arribar a quasi tots els joves: “No sé qui collons ens va fer creure que havíem de ser feliços”.

“Jo-Mai” posa en escena de forma trepidant una història a partir de temes com el maltractament, els abusos i la droga; una realitat en l’adolescència.

Tot i això, no és una obra corrent que segueixi una estructura d’argument. És una obra dura, difícil i molt fragmentada, que demana un cert esforç d’atenció per part del públic per no perdre’s ni un detall de què passa en escena. És en aquest punt de caos argumental on a molt joves els va costar seguir el fil, més centrats en cada pas que feien els actors que el què deien literalment i on es trobaven tant els missatges com els detalls.

Va ser una primera bona experiència, ja que per a molts era la primera vegada que feien alguna cosa fora de la dinàmica de la Casa, tots junts. També van tenir l’oportunitat de retrobar-se amb antics amics i educadors, ja que el teatre estava ple d’adolescents.

NÚRIA GAYA (responsable de l’Àrea de Lleure)

Sense comentaris

Publicar un comentari

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies