Els pares: la causa de la sobreexposició dels infants a les xarxes
7254
post-template-default,single,single-post,postid-7254,single-format-standard,bridge-core-1.0.4,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-18.0.6,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,wpb-js-composer js-comp-ver-7.5,vc_responsive

Els pares: la causa de la sobreexposició dels infants a les xarxes

Els pares: la causa de la sobreexposició dels infants a les xarxes

Avui portem un article de la nostre companya Eulàlia León de actua que va fer per la web de el Cugatenc.


2042, el Marc, un noi de 24 anys que acaba de finalitzar els estudis està buscant feina i l’han trucat per una entrevista. Ara la selecció de personal ja no es basa només en el currículum vitae, sinó en la identitat virtual que cada un de nosaltres té a internet. Les empreses tenen accés a pràcticament tota la informació de la vida privada dels possibles candidats: hàbits, amistats, ideologia, quantes parelles ha tingut, com és la seva família, etc.
El Marc arriba a l’entrevista i el responsable de RRHH apareix amb un dossier enorme: «Aquí tenim tota la informació de la teva vida des d’abans que nasquessis», li comenta ensenyant-li una foto de l’Instagram de la seva mare a punt de donar a llum.
No estem tant lluny d’aquesta situació i és que els adults som molt poc conscients del que implica penjar a les xarxes socials fotografies dels nostres infants. El Comissionat de la Infància a Anglaterra ha publicat recentment un estudi que determina que els menors es troben en una situació de sobreexposició a les xarxes concloent que un menor abans d’arribar als 14 anys té una mitja de 13.000 fotos penjades a internet i que aquestes, evidentment, no han estat penjades per ells, sinó pels seus pares. Així que seguint aquesta mitja, quan un adolescent arriba als 18 anys, té 70.000 publicacions.
Quines conseqüències futures pot ocasionar aquesta exposició tan precoç dels nostres menors?
Tots tenim una identitat virtual que determina la manera en com ens poden percebre els altres, i aquesta identitat pot arribar a condicionar les oportunitats que ens poden sorgir a la vida (feina, amistats, relacions, etc.).

Tot el que es penja a internet es queda per sempre i tot el que pengen els pares i adults sobre aquests infants formarà part de la identitat virtual que tindrà aquest nen quan sigui adult. Aquest fet, també pot crear moltes dificultats a l’infant per poder discernir entre el que és la vida privada i la pública.

Els nens tenen dret a la pròpia imatge des que neixen, i és responsabilitat dels pares protegir-la fins als 14 anys. Ja no estem parlant de si els pares tenen dret o no a publicar una fotografia, és si ho haurien de fer o no, i pensar com li pot afectar això quan el seu fill o filla creixi. En els últims anys han sortit alguns casos de fills que han denunciat els seus progenitors per haver publicat fotografies a internet que ells consideren privades, que els hi pot donar mala imatge o que donen informació que ells no volen que sigui pública, i generalment la justícia està de la seva part.
Amb aquest article no vull criticar als pares que pengen fotos dels seus fills o donar a entendre que el que s’ha de fer és no penjar cap foto d’un menor. Som adults i cadascú és responsable de decidir què fer i de l’ús que li vol donar a la imatge del seu fill/a, però sí que tinc la sensació que hem acabat normalitzant una cosa que no ho és, i per això us invito a aquesta reflexió.
Eulàlia León, coach i treballadora social a Actua

No Comments

Post A Comment

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies