17 Feb ¿DE QUI SÓN ELS FILLS I LES FILLES?
El Marc avui no va a l’escola, els seus pares han decidit que la xerrada sobre diversitat sexual no es adequada per ell i que el pot confondre més del que està.
«Ho sento Marc, no és convenient que normalitzis el que sents» -pensa la mare- «no està bé».
Així que el Marc es passarà el dia a casa els avis, mirant alguna sèrie i acompanyant a l’avi al mercat. «Ojos que no ven, corazón que no siente», no?
Què passaria si els nostres pares ens haguessin prohibit anar a classe d’història? O de matemàtiques? Com ens hagués pogut afectar? Evidentment seríem persones que tindríem moltes dificultats per adaptar-nos a la societat, perquè ens faltaria CONEIXEMENT i habilitats per poder ser ciutadans partícips i actius.
La proposta de VOX sobre el vet parental, és un atac al sistema públic d’ensenyament i censura en nom de la llibertat. El dret dels pares a decidir sobre els seus fills o filles no és equiparable al dret a la propietat: la dona no és propietat de l’home, l’home tampoc ho és de la dona i els nens i nenes tampoc ho són dels seus pares.
I aquí ve el gran debat: de qui són els infants…dels pares o de l’estat?
Doncs sincerament de ningú. Els infants són persones amb drets prop is i tant l’estat com la família els ha de cuidar, protegir i donar-los tots els recursos necessaris perquè quan siguin grans tinguin la capacitat i els coneixements per poder decidir i opinar sobre qualsevol cosa.
La igualtat de drets, l’acceptació de la diversitat, la llibertat sexual, etc. Són conceptes que per algunes persones poden ser amenaçants, però no poden prohibir als seus fills i filles a accedir a aquesta informació perquè creixeran amb una visió parcial de la societat i desconeixeran altres realitats existents. La llibertat d’una persona 
en poder escollir i per poder escollir, es necessita coneixement i informació.
Tots els continguts curriculars de les escoles continuen impregnats d’una ideologia patriarcal i capitalista, promovent models consumistes, economies insostenibles o amb una visió molt restrictiva de la sexualitat. Encara ens queda molt camí per fer, però si no donem als infants i joves el coneixement i els recursos necessaris per detectar-ho, estarem creant una generació futura de persones inadaptades, intolerants i amb una visió molt parcial de la societat.
Eulàlia León, Actua Jove Sant Cugat
No Comments