Comunicat de la Comissió d’Igualtat

Cada 8 de març es reivindica la igualtat i la equiparació de drets i llibertats entre dones i homes. Recordem la jornada del 1857 on 100 treballadores de la indústria tèxtil d’una fàbrica de Nova York, es van manifestar buscant la igualtat salarial i una millora de les condicions laborals. Aquestes dones van realitzar una marxa pels carrers de la ciutat per reivindicar els seus drets i a canvi, van rebre una gran repressió i violència per part de la policia.

L’any 1908, torna a haver-hi una onada de vagues de dones treballadores del sector tèxtil dels Estats Units, concretament, en una de les fàbriques on hi havia dones manifestant-se, el propietari tanca les portes i s’origina un foc on 129 dones moren. Elles demanaven una reducció de jornada de 10 hores, igualtat salarial i poder donar el pit als infants durant la jornada laboral.

Per aquests dos fets, durant la II Conferència Internacional de dones treballadores de Copenhague  (1910), Clara Zetkin líder del moviment, declara el 8M com a Dia Internacional de la Dona Treballadora, reclamant el dret a vot, el dret d’ocupar càrrecs públics, el dret a treballar i la finalització de la desigualtat salarial.

Actualment, continua la lluita i fins que no hi hagi una equiparació real de drets i llibertats continuarem defensant la igualtat real entre dones i homes. En aquesta data volem recordar la lluita de les nostres avantpassades, la seva defensa incansable per la igualtat i posem el focus en tot el que encara queda per recórrer.

D’aquesta manera, el 8M no és un dia de celebració sinó de commemoració, reflexió crítica i lluita!

“Qui no es mou, no sent les cadenes” – Rosa De Luxemburg