Cap a un entorn segur i protector: Balanç de la Jornada «Infància sense violències. Model de cures i protecció» 

Com a professionals de l’acció social, especialment des de la trinxera de l’emancipació que representen els recursos com el Pis PIL de Martorell d’Actua SCCL, l’assistència a espais de reflexió estructural és un imperatiu conceptual. La jornada «Infància sense violències. Model de cures i protecció», organitzada per UNICEF Comitè Catalunya, s’ha configurat com una fita clau per revisar, consolidar i impulsar les bases d’una transformació profunda en el sistema de protecció i en la intervenció local amb menors.

L’objectiu central de la trobada va ser clar i contundent: proveir d’eines teòriques i metodològiques les entitats i administracions per aterrar de manera efectiva els protocols contra qualsevol tipus de maltractament, prenent la LOPIVI (Llei Orgànica de Protecció Integral a la Infància i l’Adolescència enfront de la Violència) com a eix vertebrador de totes les nostres pràctiques quotidianes.

1. Benvinguda Institucional: Compromís amb el Cicle de Vida 

L’obertura de l’acte va anar a càrrec de Jaume Lanaspa Gatnau, President d’UNICEF Comitè Catalunya, i de Teresa Llorens Carbonell, Secretària de Cicles de Vida i Ciutadania.

Durant la seva intervenció, es va emmarcar la jornada en un context de corresponsabilitat política i social, posant de manifest la urgència de bastir xarxes territorials sòlides que impedeixin la fragmentació de l’atenció als infants i adolescents. Aquesta premissa bàsica és un element que des d’Actua SCCL compartim de manera inherent en la gestió dels nostres recursos residencials i d’emancipació, on la coordinació amb els agents del territori és indispensable.

2. Un model de cures per a uns entorns protectors

La primera ponència va ser liderada per Lucía Losoviz Adani, Responsable de Polítiques d’infància d’UNICEF Espanya.

Losoviz va fixar el marc teòric de la jornada, desgranant la conceptualització d’allò que constitueix un «entorn protector». Va emfatitzar que no es tracta únicament de reaccionar davant l’impacte de la violència de manera punitiva o reactiva, sinó de dissenyar estructures on el bon tracte estigui integrat en l’arquitectura de la pràctica diària. Per al funcionament del nostre Pis PIL, aquesta mirada reforça la importància de definir espais residencials segurs basats en l’acompanyament emocional, l’estabilitat i la preparació real per a la vida autònoma.

3. Prevenció local de la violència contra la infància i l’adolescència

Aquesta taula de debat va comptar amb la participació conjunta de Paola Bernal Fuentes, Especialista en Polítiques locals d’infància d’UNICEF Espanya, i de Luz Jaime Prieto, Treballadora social i coordinadora de Serveis Socials de l’Ajuntament de Toledo.

Aquesta sessió va permetre aterrar la teoria a la realitat municipal i comunitària. Mitjançant l’exposició de l’experiència pràctica de coordinació des de Serveis Socials, es va demostrar que la prevenció de la violència requereix una mirada ecosistèmica. La transferència d’aquest model local ens dona pistes clau sobre com enllaçar els projectes d’emancipació juvenil amb el teixit comunitari i els serveis d’atenció especialitzada dels municipis on operem.

4. ‘La mirada conscient’. Model de cures a l’acolliment residencial

Com a colofó tècnic de la jornada, vam comptar amb la ponència de Toni Echeverría Cañabate, representant d’Espirales – consultoría de Infancia i un dels autors de la «Guía técnica para la transformación institucional del modelo de acogimiento residencial» (document elaborat conjuntament amb Pepa Horno Goicoechea, F. Javier Romeo Biedma i Josep Campins Cloquell).

La intervenció d’Echeverría es va clavar directament en el nucli de la nostra tasca professional diària. Va insistir de manera molt precisa en la necessitat d’una «mirada conscient» per part dels equips educatius:

• revisar els nostres propis estils de vincle i cura.

• comprendre el trauma subsegüent que hi ha darrere de les conductes disruptives dels joves.

• transformar estructuralment les institucions per evitar de forma contundent la revictimització institucional.

Implicacions i Conclusions per al Pis PIL de Martorell (Actua SCCL)

Com a Coordinador del recurs i en la meva condició de Delegat de Victimització, les conclusions d’aquesta jornada no fan sinó validar i enriquir els eixos transversals que guien el nostre treball de desplegament de la LOPIVI. L’anàlisi de les ponències ens interpel·la a fixar tres línies d’acció immediates per a la nostra praxi professional:

1. Revisió del Projecte Educatiu de Centre (PEC): Revisió dels capítols normatius, organitzatius i metodològics del nostre projecte per veure com incloure, en cas d’absència, les recomanacions de la guia d’UNICEF

1. La mirada del trauma en l’emancipació: Recordar que l’adquisició d’habilitats per a la vida adulta (gestió econòmica, laboral, domèstica) és inviable si no es fa des d’un entorn protector que provingui d’una pràctica conscient i curativa de les ferides prèvies dels adolescents.

1. Espais de supervisió d’equip: Enfortir els nostres espais d’anàlisi de casos pràctics i supervisió d’equip, avaluant com les nostres accions educatives reforcen de manera coherent el model de bon tracte institucional establert.

La jornada va cloure deixant sobre la taula un full de ruta exigent però profundament engrescador. La transformació de l’acolliment residencial i l’erradicació de les violències en la infància no són declaracions d’intencions, sinó una pràctica metodològica, diària, rigorosa i altament especialitzada que seguirem aplicant des d’Actua SCCL.