Avui us expliquem una altra història d’integració i inclusió, la història d’un jove estranger sense referents familiars que viu al Garraf des de fa un any. En Mohamed ha començat la temporada de castells amb la colla castellera els bordegassos de Vilanova i la Geltrú, a part del tres assajos setmanals als quals participa, i les actuacions de cap de setmana, a l’abril aquest jove de 17 anys marxa a Andorra, on els Bordegassos actuaran amb els Xiquets de Tarragona i els Castellers d’Andorra.

Al llarg de l’últim any he sentit moltes propostes i activitats per treballar la inclusió  dels joves migrants sense referents familiars, i no fa molt algú proposava apropar-los a les entitats de cultura popular catalana, i fer-los partíceps a les colles del territori com bastoners, falcons i castellers. Per sota el nas em sortia un somriure irònic i divertit, ja que em costava imaginar-me’ls.

És més comú que els joves triïn poder participar en les activitats esportives on el futbol guanya per golejada … però a castells?

Doncs sí, en Mohamed sap que és un pilar , un folre, els terços, l’enxaneta i les manilles, i respon amb agilitat a les frases “dona’m pit” , “anar a galeres” i “fer l’aleta”. I se sent orgullós de l’acollida rebuda per aquesta colla.

Gràcies a la seva implicació ,  tarannà  i  predisposició s’ha vinculat amb una familia col.laboradora d’aquesta entitat, que li permet conèixer molt més les tradicions i la cultura. Ja sabem que ningú pot substituir la família d’origen, però tenir l’oportunitat de sortir el cap de setmana a un entorn diferent al quotidià, permet oxigenar-se i respirar per entomar amb més energía i tranquil.litat la setmana següent.

La relació de  complicitat i aliança que les families col.laboradores construeixen amb els nois i  joves, possibiliten una nova mirada d’aquest lloc on han vingut a viure, els ajuden a aterrar a la realitat  d’aquí i permeten generar noves oportunitats. En definitiva amplien el seu cercle de relacions i es converteixen en importants per a algú; apart dels possibles consells, de les orientacions i  recomanacions  saps que pots compartir des d’un àpat, a una tarda de cinema o bé un simple té amb menta. Al cap i a la fi, la família és això, l’espai que afavoreix  la integració i la socialització.

Però per sobre de la integració i la inclusió està l’aprenentatge dels valors, i fer pinya és això, unir-se per posar la força en comú per tal d’aconseguir alguna cosa.

Gràcies bordegassos, gràcies família  col.laboradora i com a centre som leals a seguir construint castells, per tal que aquests joves acabats d’arribar lluitin per fer realitat els seus petits i grans somnis.